Enfocament Terapèutic
Així com no té sentit jutjar a algú per tenir un refredat (és evident que ningú és millor o pitjor per esternudar), el mateix ocorre amb les patologies psicològiques. Evitar culpar-nos de manera constant ens permet assumir la responsabilitat per les nostres accions.
La dificultat en la salut mental radica en el fet que, quan una persona s’identifica amb la seva patologia, arriba a “ser” la seva patologia. Hi ha una sobre dimensió de l’ego quan es defineix a si mateix a través del sofriment. És com si la persona pensés: “No estaré més segura si em protegeixo amb un tanc blindat en lloc d’enfrontar els meus problemes directament?” Sens dubte, però viure dins d’un tanc blindat no és realment viure, sinó sobre-viure, estar per sobre de la vida, que es tem per comportar la mort. En realitat, és por a la vida.
Les persones amb trastorns mentals sovint se senten com a fulles arrossegades pel vent. Com més intenten controlar la seva vida (fent el que creuen que han de fer, buscant ser estimades com esperen ser-ho, etc.), més desconnectades se senten.
"La vida va de ser vulnerable!"
Encara que el tema s’expressi a través de l’ego, el tema no és l’ego, sinó la veritat més enllà del que l’ego vulgui i protegeixi amb el seu tanc.
La teràpia passa perquè la persona pugui xocar amb les parets d’aquest carro cuirassat, per a adonar-se (reconèixer, reflexionar, reintegrar) que és aquí. Aquesta “presó” pot estar decorada amb il·lusions i bones intencions, en un ambient càlid i familiar. No obstant això, continua sent una presó que impedeix l’accés a un mateix, al dolor, al raonament, a les decisions i a la vida en la seva plenitud.
"El veritablement terapèutic, és viure"
Per això, en una teràpia psicològica adequada no es tracta de dir-li a la persona el que ha de pensar. Si ens limitem a regular el que la persona fa, diu o sent, seguim en l’àmbit de l’ego identificat amb la seva patologia. En fer-ho, reforcem aquest paper protagonista de l’ego.
Soc un fracàs si no aconsegueixo una meta que m’he proposat? Em converteixo en una millor persona en establir metes encara més altes? No. Aquest enfocament ja està obsolet. Hem d’explorar el que està darrere d’això: la ferida de l’ego per no ser tan rellevant, la comprensió que hi ha coses més importants que un mateix: la veritat. No podem resoldre res jutjant el que hauria d’haver estat; només podem abordar-ho tal com és. Aprendre a desagafar-nos de les batalles de l’ego, dels triomfs i fracassos, sense importar si ens causen dolor o plaer, és un signe de salut mental.
Entenc el que significa lluitar contra una malaltia mental. Record que només volia tenir una oportunitat real, però sempre buscava solucions externes: salvadors, gestes heroiques, o intentava convertir-me en algú que no era. No obstant això, per a tenir una oportunitat real, jo també havia de ser viable. Renunciar (psicològicament) a la protecció del “tanc” i aprendre a sostenir-me per mi mateix semblava impossible, així que tornava a dependre d’uns altres. Aquest cicle d’autodestrucció es va trencar quan vaig començar una teràpia seriosa i adequada. Aquesta experiència em va portar a oferir aquest servei, per a ajudar a altres en situacions similars.