Psicologia clínica
Segons la psicologia acadèmica actual, funcionem a manera d’una màquina regulada per processos educatius, socials, genètics, biològics i fisiològics, encara que insisteix sobretot en els tres últims, a causa de la seva facilitat per a ser sotmesos al mètode científic (que puguin ser mesurats, reproduïts i repetits). Parlarem doncs de les emocions en tant que els seus components conductuals, autonòmics i endocrins.
Segons recerques per mitjà de tècniques de neuroimatge, la regulació emocional es produeix principalment en les zones de l’amígdala i l’escorça prefrontal, encara que l’ínsula i l’escorça cinglada tinguin també el seu paper.
“El que veiem canvia el que sabem. El que coneixem canvia el que veiem”.
L’amígdala no sols decideix sobre la resposta, aprenentatge i modulació emocional, sinó que destaca per ser determinant quant a la por que experimentem. En aquest sentit, és fonamental conèixer les seves dues vies de processament (lenta i ràpida), i el paper regulador que, gràcies a la primera, exerceix l’escorça prefrontal.
L’escorça prefrontal adequa la nostra resposta emocional al context (social, ètic, de valors) en el qual vivim, avaluant els judicis morals, atenent pros i contres, disminuint així el condicionament de la por i les conductes lesives. Precisament aquesta és la zona que exercitem durant les sessions de teràpia.