L’Evolució de La Relació amb els Animals i amb La nostra Pròpia vulnerabilitat.
En reflexionar sobre la història de la nostra relació amb els animals, podem comprendre millor les barreres que enfrontem i les possibles solucions per a una connexió psicològica més ètica, plena i conscient. Parlem amb això amb Pedro Pozas Terrados, director executiu de Projecte Gran Simi.
Descartes i la Desacralización de la Naturalesa
En el segle XVII, René Descartes va contribuir al procés històric de dessacralització de la naturalesa en considerar el cos com una màquina composta per parts, a través del dualisme ment-cos, mitjançat per la glàndula pineal. Va defensar que els animals no tenien ànima, permetent així la dissecció i vivisecció. Això va marcar l’inici dels temps moderns, portant a un capitalisme desbocat en el qual els animals s’han convertit en mers productes d’explotació i consum. Què ocorre llavors amb les evidències científiques que els assenyalen com a éssers sentents, amb cultura pròpia i vincles afectius?
❝EL SOFRIMENT ÉS SOFRIMENT, INDEPENDENTMENT DE QUI EL PATEIXI❞.
El Projecte Gran Simi i els Drets dels Animals
El Projecte Gran Simi advoca pel reconeixement que ximpanzés, goril·les, orangutans i bonobos són homínids no humans, com també ho van ser els homo erectus i neandertals, dels quals provenim. La intenció és reconèixer-los els seus drets bàsics (a la vida, a la llibertat i a no ser maltractats ni física ni psicològicament) perquè, posteriorment, altres espècies sentens també puguin beneficiar-se. Actualment, moltes estan condemnades a una agonia diari.
Pedro Pozas, afirma: “D’igual manera que empatitzem amb les nostres mascotes, aquesta mateixa sensibilitat la trobem en els animals d’explotació. Així i tot, a uns decidim voler-los i als altres, matar-los”. Denúncia que, en els zoos, els grans simis i altres espècies són estampes sense vida, negant-los la cultura, hàbits i relacions que els permeten ser els qui són. “El sofriment que experimenten és enorme”.
Causes i Conseqüències en Salut Mental
Podem estar projectant la nostra vulnerabilitat no reconeguda en els animals, sotmetent-los com nosaltres som sotmesos per la utopia neuròtic-capitalista? Aquest punt cec ens impedeix reconèixer troballes òbvies sobre que els animals senten com nosaltres. Un podria pensar: per què combatre el sofriment d’un ésser inferior quan jo, ser superior, també estic sofrint? Aquesta lògica justifica que els éssers superiors es valguin dels inferiors, veient el sofriment com un càstig per quedar per sota.
La façana de la utopia neuròtic-capitalista suggereix que els éssers superiors estan destinats a la felicitat (el dia que triomfi…, el dia que em casi…, el dia que li fici més voluntat…, etc.). Per la mateixa lògica, quan una persona se sent infeliç, s’experimenta patològicament com a inferior als altres. Això fa que la pròpia vulnerabilitat, quan és efectiva, es torni insuportable i només es pugui experimentar en termes de superació personal: No és que sofreixo, és que soc menys.
Reflexió Final
El sofriment és sofriment, independentment de qui el pateixi. Aquest principi ens porta a evidenciar els mecanismes estructurals que, malgrat la nostra interdependència com a parts d’un tot, generen desigualtat i opressió. La desconnexió amb les conseqüències que fonamenten la veritat impedeix l’empatia amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món en el qual vivim.
Comprendre i superar aquestes barreres mentals i socials és clau per a avançar cap a una societat més ètica i conscient, en la qual es reconeguin i respectin els drets de tots els éssers sentens. La lluita pels drets dels animals no sols és una qüestió de justícia per a ells, sinó també un pas crucial en el camí cap a una humanitat més compassiva i justa.