- Emmarcar la dependència emocional. Has de tenir en compte que el que et passa és una patologia psicològica, i, per tant, és a l’àmbit psicològic on troba la seva resolució. Intentar guarir mitjançant voluntat personal és un despropòsit, com passa amb les addiccions. Precisament en voler solucionar-ho “a la meva manera” es fan latents els símptomes de la malaltia. No és que tu siguis així, sinó que et passa això. No és una qüestió personal, però sí que t’afecta a nivell personal.
- Iniciar una teràpia psicològica especialitzada. Posar-te en mans d’un professional és el principi de la fi del patiment. Però quan la persona està acostumada a patir, això genera moltes resistències. Si has après a viure des del dolor, la tendència serà creure que aquest dolor ets tu i que li deus fidelitat. No es pot canviar un problema amb la mateixa mentalitat que ho genera. A la teràpia podràs contrastar la teva experiència vital amb allò que t’expliques sobre tu, sense tenir-te en compte.
- Responsabilitzar-te de la teva pròpia vida. Ser responsable no és el mateix que ser culpable o ser una víctima, ja que qui està disponible per al que hi ha no requereix consol. Més important que ser feliç o infeliç, és que siguis, ja que a partir d’aquí no estaràs condicionada per la felicitat o el teu estat sentimental. Acostumar-te a ser l’important et portarà un temps. De mica en mica, en el marc de la teràpia, descobriràs què sigui l’alegria de viure.
Amb tot el temps que porto treballat, ningú no se n’ha penedit mai de fer aquest pas. Si fa por, és que ha de fer por. Si no, no tindria el valor que té.